No ens ho diuen tot. Roger Moya. Barça.

Tinc ganes d'escriure inspirant-me en els neguits del dia a dia.
Avui després de llegir el diari em quedava la sensació que no ens ho diuen tot. No sabem com està el país. Des dels Financial Times ens diuen que "és irracional tenir diners en bancs espanyols". Els que poden els treueu o els treuran. La resta estem condemnats a patir les repercussions d'hipotètiques "quitances". Cada dia més pobres. Manen els que no han estat elegits democràticament (des de Brussel·les) . Els d'aquí fan la política de "qui dia passa, any empeny". A Catalunya ens posen la teranyina del sobiranisme per ajudar-nos a somiar impossibles mentre  la crisi ens barra camins de futur.
D'aquí a una hora aniré a l'enterrament d'un gran amic del meu fill. Arquitecte com ell ha mort de càncer després d'un llarg porcés. Deixa dona i fill i molts amics. Havia passat per casa compartint treballs amb l'Arnau. Ningú no pot decidir ni el dia del naixement ni el dia del traspàs. És una putada la mort d'un jove de 33 anys. Deixa amors, deixa amics, deixa sobretot un fill. Entre tots el mantindran viu en la memòria.
Avui juga el Paris Saint Germain i el Barça. Seràa un moment de relax i també de tensió. Quan veig la crítica situació del país acostumo a dir: "almenys  ens queda el Barça" com a consol, com a il·lusió col·lectiva.