Escòcia: Qui ha guanyat?
Qui ha guanyat? Qui ha perdut? És la
pregunta que ens vam fer tots la matinada de divendres. I es podia contestar: Ha guanyat el NO. Ha perdut el SÍ.
O es podia dir: Ha guanyat Cameron. Ha perdut Alex Salmond. Però la meva resposta
contundent és: Ha guanyat la democràcia.
Cameron se la jugava en acceptar el
referèndum però va preferir apostar per la consulta democràtica. El discurs fet
pel primer ministre britànic en conèixer els resultats va ser esplèndid. No va
ser el discurs del vencedor que menysprea el rival que ha perdut. Va ser
el discurs del demòcrata que diu: he
entès el clam escocès que vol canviar les relacions i l’encaix amb el Regne
Unit des de dins.
Què ha passat amb els pronòstics i
els sondejos que donaven als darrers dies un quasi empat entre el si i el no?
Doncs una cosa molt senzilla que un bon grapat d’escocesos a l’hora de la
veritat van tenir por o van tenir com una mena de vertigen davant del
desconegut, davant del futur immediat que els esperava.
Allò que em sembla més important,
més enllà de l’exercici democràtic de la
consulta és que les relacions entre Londres i Edimburg no seran iguals. Cameron
ho va dir la matinada de diumenge. I l’aposta escocesa obliga a replantejar
l’estructura territorial del Regne Unit amb una estructura i amb unes noves
transferències de competències.
Voldria recordar també que la
campanya escocesa ha estat exemplar. Sense retrets o invectives dels partidaris
del sí i del no. Cadascú ha defensat la seva opció. Hi ha hagut debats plurals
sense manipulacions sectàries des dels mitjans. El debat en la campanya del
referèndum no es va centrar en la defensa de la identitat escocesa contraposada
a la britànica, ni en el patrimoni diferenciat de llengua i cultura. Es
defensava un nou model d’estat i una capacitat per gestionar-lo de d’una òptica
més socialdemòcrata. Hem de recordar que Escòcia votava majoritàriament
laborista però en definitiva estava governada gairebé sempre pels conservadors
de Downing Street. I la gent n’estava tipa i exigia un canvi.
Salmond va apostar o es va veure
obligat a apostar per la pregunta més radical: Sí o No a la Independència. El
resultat i el discurs de Cameron diu que malgrat la victòria del no les coses
no seran iguals a partir d’ara. I no seran diferents només per Escòcia sinó que
això tindrà una repercussió a Gal·les, a Irlanda del Nord i a Anglaterra. Gran
Bretanya es veu obligada a reforçar un model federal.
Escric aquestes notes el divendres,
dia en què s’aprova al Parlament de Catalunya la llei de consultes. Estem a les
vigílies de la convocatòria de la nostra consulta. Una consulta no pactada, que
serà recorreguda i que difícilment es podrà dur a terme amb les garanties
democràtiques necessàries per a la seva validació.
Rajoy no és Cameron i Mas no ha
estat capaç de forçar una negociació com el seu col·lega Alex Salmond. Després
del referèndum civilitzat d’Escòcia potser tots dos n’haurien d’aprendre però
sobretot Rajoy hauria de baixa del burro
i demostrar que creu en la democràcia.
