PAS BARRAT?
On som després del 9N?. Molts diuen
que som on érem. Que no ha canviat res. No hi estic d’acord.
A hores d’ara estem pitjor que la setmana
passada. El dia 9 es va va visualitzar l’anomenat xoc de trens. Fins al dia 9
el contenciós passava en comprovar si es faria o no es faria la consulta en el
context de la suspensió dictada pel tribunal constitucional. I vet aquí que les
urnes es van obrir.
Es pretenien dues coses: Visualitzar
la força de d’independentisme i forçar el govern de Rajoy a moure fitxa.
Resultat: Més de 2.000.000 de persones hi van participar. Manifestació
de la ciutadania de Catalunya favorable al dret a decidir,potent,
incontestable, sense incidents. Pel que fa a Rajoy, el president espanyol, va
optar per fer els ulls grossos i no donar la cara fins a tres dies després per
dir: Aquí no ha passat res. Ha estat un fracàs. No passaran!.
Amb aquestes dades s’obre un nou
escenari. Un any preparant el 9N i un
cop superada la prova amb nota alta ens
trobem ara davant una nova cruïlla. Es tracta de marcar el nou full de ruta. Ja
no és imprescindible recórrer a
l’anomenada unitat dels partits sobiranistes. Es tracta ara de saber qui
defineix i qui lidera aquesta nova fase.
Queda clar que en l’escenari català
són dos els que avui poden reclamar el comandament d’aquesta nova etapa: Artur
Mas i Oriol Junqueras. A l’altre costat, Rajoy.
Mas no es vol precipitar. Vol
consolidar i ampliar el capital polític acumulat en aquesta darrera fase del
procés cap al 9N. Explora escletxes per evitar trencadisses. Busca nous aliats
circumstancials per evitar unes eleccions precipitades. Les enquestes de moment
no li són favorables. Té problemes a
dins de la coalició, però no té molt de marge de maniobra ni molt de temps. O
convoca ara, abans de les municipals (gener, febrer), o ja no ho podrà fer fins després de les
generals. Potser vol carregar-se de raons per esperar alguna complicitat
internacional o per esperar que es mogui el marc espanyol a partir de les
eleccions generals. L’interlocutor llavors
ja no serà Rajoy. Ja no hi haurà majories absolutes. Potser ‘Podemos’ pot obrir
aliances que facin viable o una nova consulta o un nou marc constitucional que
permeti un nou encaix Catalunya/Espanya. Mas potser espera aquest nou context.
Junqueras té pressa. Ha perdut
protagonisme en aquesta darrera fase del procés però continua sent el més clar
referent de l’opció independentista. Busca aliats i confia que les
organitzacions cíviques, ANC i Omnium es decantin per la seva alternativa. Per
una àmplia majoria dels votants del Sí/Sí, Junqueras ha esdevingut el referent de la ruptura
constitucional sense transaccions.
A l’altre costat, Rajoy. És el
cavall perdedor en aquest cursa encara que tingui tots els instruments per
barrar el pas a la resta de competidors. En la compareixença de dimecres, tres
dies després del 9N Rajoy ja no s’adreçava a la ciutadania catalana. Rajoy va
parlar per als quadres del PP i per al seu electorat potencial que serà cridat a
les urnes d’aquí a un any. Però llavors jo estic convençut que Rajoy ja no hi
serà i els seus correligionaris ja no seran determinants. Ara mateix la
sentència que em va semblar que millor reflectia el moment actual del PP i del
govern de Rajoy és la que va dir el periodista Iñaqui Gabilondo: “Ellos ladran
però ya no pueden morder”.
(Publicat a Cugat.cat)
