Ahir vaig assistir a l'acte promogut per la Fundació Nous Horitzons. La sala estava plena a vessar. A la taula hi havia en Josep Ramoneda, Joan J. Nuet, Ignasi Elena, Gemma Galdon, Laura Pinyol Ignasi Llorente, Gerardo Pisarello,. Moderava Dolors Camats.
Diria que va ser un 'deja vu'. Acord fonamental en el diagnòstic de la situació però sense proposta valenta d'anar més enllà i sense una aposta per elaborar un projecte comú des de les esquerres per disputar l'hegemonia actual de la dreta.
Tothom admetia que estem davant de tres reptes: la qüestio nacional (dret a decidir per començar) la qüestió social (sortida de la crisi, empreneduria i estat del benestar) i qüestió democràtica (llei electoral, transparència, proximitat elector/elegit)
Es constatava que avui neixen o apareixen multiplicitats de subjectes polítics (partits o plataformes cíviques). Fa falta posar en marxa la configuració d'un subjecte polític electoral unitari. Els partits històrics diuen que sí amb la boca petita. La majoria aspira a capitalitzar electoralment el desgast del altre. Nova esquerra catalana pretén forçar una alternativa que depassi les sigles per confluir en un projecte compartit.
Potser a les municipals, i sobretot en ciutats com Barcelona, es podrien donar les condicions per a una candidatura sorgida a través de primàries, sense sigles de partits, amb un programa de mínims que pogués desbancar la dreta. Les europees serien una altra oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada