Papa Francesc

Ocupa la càtedra de Pere un membre de la companyia de Jesús, una ordre religiosa que, en el pontificat de Joan Pau II, jo ho recordo molt bé, havia viscut moments molts tensos amb el Papa. Jorge Mario Bergoglio, el successor de Benet XVI, tria el nom de Francesc. El nom porta sempre missatge incorporat. Referència al franciscà Francesc d'Assís.  Crida a la simplicitat, a fugir de la sumptuositat que rodeja avui el poder temporal del Vaticà, una faceta del tot imprescindible per a l'església en aquest convuls segle XXI.

D'altra banda, i jo ho dic com a element positiu, se li nota un aire d'inexpert a Francesc. Vull dir que parla, camina, celebra la litúrgia amb molta naturalitat, sense aquelles maneres hieràtiques i mil·limetrades que acompanyen habitualment els actes institucionals d'un Papa. Acostuma a passar que l'hàbit, els títols i els protocols fan perdre després la naturalitat del l'home que hi ha al darrere. La iconografia papal deshumanitza i acaba construint una distància que distorsiona sovint la visió que el personatge pot tenir de la realitat, perquè intervenen en aquest context els assistents, els secretaris, els dicasteris, és a dir la Cúria que fan i desfan i que tendeixen a bastir per al Papa un món virtual adequat per als hooligans i que impedeix tocar de peus a terra a qui té la responsabilitat suprema de respondre als reptes del moment històric que es viu. Podrà mantenir el papa Francesc el seu tarannà d'home sobri que fins ara vivia en un petit apartament, cuinava i pujava a l'autobús com un ciutadà normal del carrer?.

Un cardenal argentí ha estat cridat a ser bisbe de Roma. Bergoglio ja va ser una alternativa en el conclave que va elegir Benet XVI. Va prevaler llavors el cardenal alemany, intel·lectual, defensor de l'ortodòxia dogmàtica. Ara ha prevalgut un cardenal pastor, també potent intel·lectualment, però allunyat de la Cúria vaticana i bregat en la tasca pastoral en un context social i polític carregat de tensions, de desigualtats i d'injustícies. Li serà útil per bastir un discurs que li permeti dialogar no només amb el món intel·lectual o diplomàtic sinó amb les comunitats de base, amb la gent compromesa socialment i políticament. Li donarà llibertat per afrontar reformes, recuperar el diàleg ecumènic, posar ordre en la Cúria, imposar transparència en les finances i potser fins i tot es veurà en cor reobrir el debat teològic derivat del Vaticà II i revisar posicionaments en matèries morals o disciplinars que fins ara han estat blocades com poden ser el celibat obligatori o el mateix paper i la igualtat de la dona a l'església.

Segur que la seva experiència pastoral a Buenos Aires, en el context de l'Amèrica llatina, bressol de la teologia de l'alliberament, faran d'ell un Papa més sensible als signes del temps i a les exigències d'un món conflictiu i en transformació.


(Publicat  Cugat.cat)