TC-Bildu. El triomf de la democràcia

Tenia necessitat d'escriure quatre ratlles aquest primer dia de campanya. Vaig estar fins a dos quarts d'una esperant la informació de la sentència del Constitucional i em vaig alegrar moltíssim. Al matí de dimecres havia assistit a la Facultat de Dret de la UB a una taula rodona sonbre el tema en la que hi participava el professor Javier Perez Royo. Queda clar que si la sentència no era favorable a l'admissió de la coaliació voldria dir que havia prevalgut el prejudici i no pas l'argument jurídic. Finalment, però, ha prevalgut el dret a participar en el joc democràtic per part d'un segment de la població basca partidaria de la independència però per vies pacifiques renunciant explicitament a tota mena de violència i condemnant, d'entrada, l'estratègia violenta d'ETA. Es per això que m'he indignat avui en llegir La Gaceta de Madrid que titula la noticia: " El PSOE lleva a Eta a las urnas". Un titular de mala fe. Un titular per generar crispació. Un titular per posar "maranya". Un titular que no s'aguanta èticament perquè ni és el PSOE el que ha donat llum verda a la presentació ni Bildu és la cara política d'ETA en aquests moments.
El Constitucional aquesta vegada ha fet la feina tot i donar peu al posicionament de la minoria de magistrats que volien ratificar la sentència del Tribunal Suprem que els negava el pa i la sal.
Veurem ara la força electoral, democràtica dels abertzales i serà a partir d'aquesta expressió democràtica com podrà avançar el procés de pau al País basc.

Els demòcrates avui tenim motius per mirar el futur amb més optimisme.

Jacint Humet. El compromís catalanista i d'esquerres de la burgesia catalana

Feia un mes que en Jacint Humet, l'Alvar Roda i jo, anàvem a veure al president Maragall a la seva oficina de la Diagonal. En Jordi Serra ens va acompanyar en la conversa que es va allargar més d'una hora. La visita va ser iniciativa del Jacint i va sorgir arran d'un dinar amb l'Alvar Roda i jo a un petit restaurant de Sarrià (va pagar el Jacint). Com sempre rRecordo la passió que posava en el debat polític, la seva llibertat de pensament crític que a cada moment el recol·locava en posicions valentes que sovint qüestionaven les estratègies partidistes orgàniques.
M'encantava l'elegància del Jacint, el seu bon humor sempre a punt de relaxar la conversa amb un acudit. Home satisfert i orgullós de la seva trajectòria personal, tant en el camp familiar, com en l'empresarial o en el de les seves conviccions més íntimes. Seguia l'evolució del pensament, dels moviments socials, de la vida de l'església, fidel a principis mamats en el Concili Vaticà II i traduits després en allò que s'anomenava el "compromís temporal" dels crisitans. Malgrat l'involució eclesial ell no va deixar de treballar a dins dels moviments progresistes, Justícia i Pau, Cristians pel socialisme..
Jacint Humet va ser un home coherent, conversador, honest. Com que podia tractar de tu a tots els polítics no s'estava d'escriure cartes a uns i altres recordant compromisos, denunciant incompliments o suggerint alternatives.
En Jacint va ser un dels impulsors de Ciutadans pel Canvi. Hi va creure sempre. En la conversa amb el president Maragall del mes de març encara suggeria de fer algun gest col·lectiu i públic per reclamar el retorn a l'esperit  de CpC que comportava un canvi en la manera de fer política. A la plataforma de CpC de Sant Cugat ell hi venia sempre que feiem una trobada. Acompanyat de la Mercè, (ella tan dolça. tan discreta, sabia que li agradava compartir la conversa amicalment) assistia als sopars i sempre trobava l'ocasió per recordar d'on veníem i cap a on calia anar...
Ens ha deixat en Jacint. Ens queda el testimoni de la seva trajectòria, de la seva humanitat, del seu optimisme. Gràcies, Jacint!.

Josep M Balcells.