Som més pobres. Tots ho estem patint. Uns més que uns altres. Els funcionaris fa temps que ho saben. Les famílies fa temps que ho noten. Els empresaris ho veuen en repassar els comptes de resultats. No se n’escapen ni els bancs que no s’atreveixen ni a donar crèdits. Els ajuntaments no volen ensenyar els números perquè estem en vigílies electorals. El govern català, com que ja ha passat per les urnes, s’atreveix a dir que la caixa està buida i amb un gest de temeritat i d’imprudència arriba a dir que pot perillar fins i tot el pagament de les nòmines.
Per acabar-ho d’adobar els països que tenen l’aixeta dels recursos energètics, tan directament lligats amb la reactivació econòmica, han entrat en conflicte. El preu del petroli s’enfila, la inflació es dispara i Trichet pronostica un augment del tipus d’interès posant la por al cor dels polítics, dels empresaris i dels agents socials.
Aquest és l’escenari que ens toca viure.
I quan la pobresa truca a la porta, ja sigui familiar, ja sigui de l’empresa, ja sigui de les arques públiques hi ha dues reaccions possibles: retallar totes i cada una de les partides de la despesa sense mirar prim o fer una escala de prioritats per mantenir despeses que considerem del tot essencials o de molt valor afegit i retallar dràsticament aquelles altres que es poden ajornar o fins i tot prescindir perquè formaven part d’un plus de qualitat, legítim en temps de bonança però renunciable en temps d’austeritat.
El govern d’Artur Mas ha arribat al govern en temps de vaques flaques. I curant-se amb salut, ha fet una cosa políticament temerària i és dir que no hi ha diners per continuar pagant serveis. La manera de traduir això és anunciar a bombo i plateret que rebaixarà fins al 10 o 15% totes les partides pressupostàries. La traducció en serveis no s’ha fet esperar: aturem l’ús d’ordinadors a les aules, rebaixem les partides de materials o manteniment a la secundària, deixem d’operar a les tardes als hospitals, ajornem les visites hospitalàries o els tractaments no urgents, anul•lem parades programades de metro, menys hospitals, menys escoles, menys mossos...
Algú ha pensat en explicar els criteris de cada retallada per veure si s’ha optat per matar tot el que és gras? S’ha estudiat bé partida per partida i en funció de les prioritats s‘ha optat per mantenir unes determinades despeses relacionades amb determinats serveis i concentrar la retallada en d’altres que són més prescindibles? Algú pot explicar per què es vol prescindir i renunciar a uns ingressos derivats de l’impost de successions que paguen només el 6% de les grans fortunes de Catalunya?
Algú del govern pot reconèixer que massificar el servei de salut vol dir incentivar la medicina privada? Les mútues privades han dit avui que esperen un increment del 20% dels pacients que renegaran del sistema públic de salut....
Algú pot reconèixer que regatejant recursos a les escoles no s’ajuda a disminuir el fracàs escolar en l’escola pública?
Som tots més pobres però alguns s’ho passaran més malament que uns altres i els ciutadans no tots se sentiran igualment tractats o protegits pel govern de tots.
Per acabar-ho d’adobar els països que tenen l’aixeta dels recursos energètics, tan directament lligats amb la reactivació econòmica, han entrat en conflicte. El preu del petroli s’enfila, la inflació es dispara i Trichet pronostica un augment del tipus d’interès posant la por al cor dels polítics, dels empresaris i dels agents socials.
Aquest és l’escenari que ens toca viure.
I quan la pobresa truca a la porta, ja sigui familiar, ja sigui de l’empresa, ja sigui de les arques públiques hi ha dues reaccions possibles: retallar totes i cada una de les partides de la despesa sense mirar prim o fer una escala de prioritats per mantenir despeses que considerem del tot essencials o de molt valor afegit i retallar dràsticament aquelles altres que es poden ajornar o fins i tot prescindir perquè formaven part d’un plus de qualitat, legítim en temps de bonança però renunciable en temps d’austeritat.
El govern d’Artur Mas ha arribat al govern en temps de vaques flaques. I curant-se amb salut, ha fet una cosa políticament temerària i és dir que no hi ha diners per continuar pagant serveis. La manera de traduir això és anunciar a bombo i plateret que rebaixarà fins al 10 o 15% totes les partides pressupostàries. La traducció en serveis no s’ha fet esperar: aturem l’ús d’ordinadors a les aules, rebaixem les partides de materials o manteniment a la secundària, deixem d’operar a les tardes als hospitals, ajornem les visites hospitalàries o els tractaments no urgents, anul•lem parades programades de metro, menys hospitals, menys escoles, menys mossos...
Algú ha pensat en explicar els criteris de cada retallada per veure si s’ha optat per matar tot el que és gras? S’ha estudiat bé partida per partida i en funció de les prioritats s‘ha optat per mantenir unes determinades despeses relacionades amb determinats serveis i concentrar la retallada en d’altres que són més prescindibles? Algú pot explicar per què es vol prescindir i renunciar a uns ingressos derivats de l’impost de successions que paguen només el 6% de les grans fortunes de Catalunya?
Algú del govern pot reconèixer que massificar el servei de salut vol dir incentivar la medicina privada? Les mútues privades han dit avui que esperen un increment del 20% dels pacients que renegaran del sistema públic de salut....
Algú pot reconèixer que regatejant recursos a les escoles no s’ajuda a disminuir el fracàs escolar en l’escola pública?
Som tots més pobres però alguns s’ho passaran més malament que uns altres i els ciutadans no tots se sentiran igualment tractats o protegits pel govern de tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada