Incerteses i expectatives

|

S'obre aquests dies el període estival. Han tancat ja les escoles. La mainada fa vacances. Per als adults la paraula vacances s'havia associat fins no fa molt a temps de descans, de mobilitat relaxada, a temps de lleure i d'oportunitat per viatjar o fer turisme, temps per carregar piles a l'espera de la represa de l'activitat laboral. Eren vacances pagades.
Ho dic en passat perquè avui no són pas pocs els que aquests mesos d'estiu també faran festa però faran festa perquè no poden fer una altra cosa. Perquè no tenen feina. Són vacances imposades. Imposades per la crisi. Una crisi que els polítics diuen o voldrien creure que ja està superada però no hi ha dubte que en el cor de moltes famílies predominem les incerteses i poques expectatives per sortir-ne a curt termini. I això pesa com una llosa damunt de tot el país.


Sant Procés màrtir

Dimecres, el santoral cristià recordava el nom d'un sant màrtir: sant Procés. Era un dels carcellers dels apòstols Pere i Pau a la presó romana de Martutene. Es va convertir a la causa predicada pels seus presos i la conversió el va portar al martiri. No sé si aquest bon sant Procés podria acabar sent el patró de tots aquells que darrerament s'han convertit a la causa del nostre 'procés', el procés sobiranista. Una causa ben justa i ben justificada., però plena també d'incerteses i de nuvolades. Si existís un calendari de martirologis polítics catalans no m'agradaria trobar-hi en el futur la data del 9N.


Calendari encadenat

Passades les vacances entrarem en un calendari apassionant i tens, carregat d'expectatives, de reptes, de somnis. No voldria que aquests somnis es convertissin en malsons o acabessin sent miratges col·lectius.

Poso quatre dates: 11 de setembre, Diada. Dia d'afirmació i de reivindicació nacional. Serà el prolegomen d'una altra cita: 9 de novembre, dia de 'la consulta' programada. 'Sotto voce' no són pas pocs els que pensen que no es podrà fer amb les garanties de legalitat que el govern voldria. Entre una data i l'altra no podem ignorar una altra cita de referència, el 18 de setembre, la data del referèndum d'Escòcia. El resultat d'allà pot condicionar sens dubte el d'aquí. Són expectatives amb un gran dosi d'incerteses.

Sempre quedarà oberta l'alternativa de la cita democràtica d'eleccions anticipades que amb caràcter plebiscitari podrien coincidir amb les municipals del maig del 2015. I potser hi arribarem sense una llei electoral pròpia que tots els partits han mantingut des de fa anys i panys en els seus programes electorals. El curs vinent serà políticament molt dens i transcendent. Mentrestant queden uns altres reptes urgents que malauradament no omplen les primers pàgines dels diaris. Els reptes socials, els reptes de la degradació dels serveis públics, els reptes de la sanitat pública, de la pobresa infantil, dels desnonaments...

Potser és bo recordar que davant d'aquests reptes i més enllà els partits tradicionals alguna cosa es mou per oferir una resposta alternativa i unitària que pugui ser un revulsiu a curt o mitjà termini i obrir noves expectatives enmig de tantes incerteses.




Noticia publicada avui, a les 06:00a cugat.cat