dijous, 3 de març del 2011

Revolució al món àrab. Hipocresia al món occidental

Assistim aquests dies a la revolta en cadena d’una colla de països àrabs en una explosió massiva que ha fet caure dictadures o ha capgirat el poder a Tunísia, a Egipte, a Bahrein i, amb més vessament de sang és a punt de fer-ho a Líbia. Nous brots de revoltes populars es fan sentir ja a Jordània, Algèria, Marroc i fins i tot a l’Aràbia Saudita. .. Tanmateix, si Gaddafi resisteix, ni que sigui amb bany de sang i guanya la partida al seu poble, la resta de dictadors de la regió aprendran la lliçó i la democràcia quedarà avortada a mitja gestació.

De moment, però, assistim a un fenòmen ben curiós: la hipocresia o la doble cara del món civilitzat occidental. De cop i volta hem descobert la barbàries. De cop i volta la UE, els EUA i les NNUU  han descobert  que aquests països geogràficament tan propers a la vella Europa, la majoria de la riba mediterrània,  han passat anys i panys sota dictadures ferotges.

Diguem-ho clar: Els governs democràtics d’occident, almenys Europa i els EUA no només ho sabien sinó que mimaven els líders que avui el poble ha foragitat del poder. Per què parlaven de governs amics els que explotaven els seus pobles? Per què encara avui  es denuncia només la situació d'aquells governs que ara són qüestionats pel seu poble i es manté el silenci de dictadures tant o més cruels que les que estan avui a l'ull de l'uracà?

Les grans agències internacionals de premsa tenien i tenen totes les dades que ara s’afanyen en recopilar per explicar la revolta, però no en deien res. Els seus focus informatius es posaven només en els grans contractes empresarials, en el comerç armamentístic, en els intercanvis, en l’explotació dels recursos petroliers,...


I per què, em pregunto, els ciutadans lliures d’aquí i d’arreu d’Europa ens mirem encara aquesta situació com a simples expectadors, còmodament informats?. No hi ha manifestacions  al carrer per avalar el procés democratitzadors dels països àtrabs ni, per posar un exemple més domèstic,  ens escandalitza que una delegació del Congrés presidida per Jose Bono i Josep Antoni Duran Lleida, visitin amb ostentació el dictador Obiang Nguema de Guinea Equatorial.

Algú podria dir que potser són els efectes de la crisi els que bloquegen la nostra sensibilitat democràtica i universal. Però és que el problema s'agreuja precisament quan ens adonem que tampoc som capaços de reaccionar davant de les mesures dràstiques de retallades que el govern de CiU està posant en marxa i que ens porten a una reculada substantiva en les polítiques socials. L'oposició es mostra impotent. Els sindicats miren cap a un altre cantó. I els professionals, com els metges, com els mestres, amb retallades salarials, amb increment de ratios d'atenció a pacients o alumnes... no reaccionen? No és hora de dir PROU?

Fem-nos-ho mirar!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada