AVUI VOTEM

  

25 DE MAIG. Avui votem. Quinze dies de campanya ens ho han recordat per activa i per passiva. Són eleccions europees. S’ha parlat  de moltes coses, però s’ha parlat molt poc de l’Europa que es vol construir. Aquesta nit sabrem els resultats. Seran la radiografia del moment polític que vivim. A escala estatal el dilema està en veure si el PP manté l’hegemonia o si el PSOE aconsegueix aparèixer com una alternativa creïble. En un  segon terme es podrà comprovar la capacitat dels anomenats partits minoritaris emergents per qüestionar el bipartidisme imperant de de la transició.

A Catalunya hi ha dues coses que estan en joc. En primer lloc si ha calat la crida a una alta participació que demostri, a més de la vocació europeista dels catalans, que amb una participació alta marquem una diferencia amb la resta de l’estat. Recordem que en les darreres eleccions europees l’índex de participació al conjunt d’Espanya va ser del 46% i a Catalunya va ser només del 37’6%.

En segon lloc a Catalunya hi ha ganes de saber com queda el PSC i el PP. Van ser el  primer i el tercer en les eleccions del 2009. Els socialistes van duplicat els vots populars. Les enquestes pronostiques ara que passaran a tercer i quart lloc respectivament. Caldrà veure al mateix temps  si ERC, amb coalició amb NeCat,  guanya la partida a CiU. En les darreres eleccions europees Convergència , segon partit votat a Catalunya, superava els 400.000 vots i ERC no arribava als 200.000. Si es produeix avui el sorpasso, podrem interpretar que l’anomenat “procés sobiranista”  el capitalitza ERC i això no deixa de ser l’indicador d’una nova correlació de forces a Catalunya que condicionarà no només el procés del 9N sinó l’estabilitat dels pactes de l’actual legislatura. La convocatòria d’eleccions anticipades podria ser a la cantonada entre altres coses per les tensions internes que poden aparèixer al si de la federació nacionalista i per la impotència en la gestió del procés de la consulta.

I Europa?  ‘It’s the question’. Serà el tema menys debatut  aquesta nit a l’hora d’avaluar resultats com ho ha estat en la campanya. Què podrà fer el Parlament europeu per capgirar la política econòmica de la troica? Que podrà fer per combatre l’evasió de capitals, els paradisos fiscals i la corrupció? Que podrà fer per incentivar la industrialització dels països europeus que permeti crear llocs de treball? Quina política migratòria podrà establir per donar resposta als reptes dels que truquen a la porta de la UE per poder sobreviure? Aquestes són les qüestions que demanen resposta urgent.

Venen temps d’incerteses que anuncien canvis profunds. I en temps de canvis cal una ciutadania activa i uns lideratges forts capaços de  gestionar consensos des de la diversitat i el pluralisme. I el nostre país avui és pobre en lideratges.