Fons de competitivitat

L'anomenat "fons de competitivitast" és ara el camp de batalla entre el govern d'Artur Mas i el govern central. Segons la Generalitat els 1450M€ són un deute a pagar aquestr any 2011. Segons el govern central, nega que sigui aquesta la quantitat prevista i nega que s'hagi de pagar aquest any. Assegura que es tracta d'un avançament fet en altres exercicis però que no és d'obligat compliment liquidar-ho aquest any. En què quedem?
Algú no ens diu la veritat: Es pot reclamar aquest fons? Oi tant!. S'ha de pagar? Sí. Catalunya hi té dret. Quan s'ha de pagar? Uns diuen ara i els altres diuen que més endavant.. Si no estan d'acord, si els governs no ens expliquen la normativa legal que els avala, que  els juristes o experts ho facin i expliquin fins on arriba la literalitat dels acords de finançament vigents.
I em pregunto: Per què els mitjans no fan aquest paper de recerca per esbrinar què diuen els acords, què diu per tant la normativa legal?. Malauradament els mitjans es limiten a fer de caixa de ressonància de la picabaralla entre els dos executius i cada mitjà ho fa segons un posicionament pres a priori: a favor o en contra d'una part o de l'altra.
Un cop més ens topem avui en un problema informatiu o mediàtic i els ciutadans no saben qui té raó perquè  depèn de les simpaties o afinitats per culpar els uns o defensar els altres. Els mitjans no informen amb rigor dels fons del problema. Ens transcriuen el que diuen els uns i el que contesten els altres. No investiguen.. Els mitjans juguen també  amb el "parti pris". Fan com en la informació esportiva: aquests són els meus i els defenso tinguin o no tinguin tota la raó i aquests són els advesaris i els desqualifico d'entrada i per principi.
Hauríem de tornar els periodistes a llegir el nostre codi deontològic. Entre altres coses per separar la informació de l'opinió. Hauriem fer el treball de recerca, d'esbrinar els fets i denunciar les contradiccions d'uns i altres amb rigor i neutralitat. Es l'única manera de recuperar credibilitat i complir la funció periodística que la societat considera que ens pertoca.

Funció del periodista

Em quedo amb les ganes d'escriure al blog més sovint i no ho aconsegueixo... Renovo el propòsit.

Com que és una cosa curta he volgut deixar constància d'un pensament del mestre de periodistes que és Iñaqui Gabilondo. Ahir era a Barcelona i entre altres coses que va dir retinc i em faig meva aquesta:

La professió periodística -deia- ha de preguntar-se quin és el seu paper, i ell contestava: "Som alliberats de la societat per controlar la política, no som alliberats de la política per controlar la societat".