Feia un mes que en Jacint Humet, l'Alvar Roda i jo, anàvem a veure al president Maragall a la seva oficina de la Diagonal. En Jordi Serra ens va acompanyar en la conversa que es va allargar més d'una hora. La visita va ser iniciativa del Jacint i va sorgir arran d'un dinar amb l'Alvar Roda i jo a un petit restaurant de Sarrià (va pagar el Jacint). Com sempre rRecordo la passió que posava en el debat polític, la seva llibertat de pensament crític que a cada moment el recol·locava en posicions valentes que sovint qüestionaven les estratègies partidistes orgàniques.
M'encantava l'elegància del Jacint, el seu bon humor sempre a punt de relaxar la conversa amb un acudit. Home satisfert i orgullós de la seva trajectòria personal, tant en el camp familiar, com en l'empresarial o en el de les seves conviccions més íntimes. Seguia l'evolució del pensament, dels moviments socials, de la vida de l'església, fidel a principis mamats en el Concili Vaticà II i traduits després en allò que s'anomenava el "compromís temporal" dels crisitans. Malgrat l'involució eclesial ell no va deixar de treballar a dins dels moviments progresistes, Justícia i Pau, Cristians pel socialisme..
Jacint Humet va ser un home coherent, conversador, honest. Com que podia tractar de tu a tots els polítics no s'estava d'escriure cartes a uns i altres recordant compromisos, denunciant incompliments o suggerint alternatives.
En Jacint va ser un dels impulsors de Ciutadans pel Canvi. Hi va creure sempre. En la conversa amb el president Maragall del mes de març encara suggeria de fer algun gest col·lectiu i públic per reclamar el retorn a l'esperit de CpC que comportava un canvi en la manera de fer política. A la plataforma de CpC de Sant Cugat ell hi venia sempre que feiem una trobada. Acompanyat de la Mercè, (ella tan dolça. tan discreta, sabia que li agradava compartir la conversa amicalment) assistia als sopars i sempre trobava l'ocasió per recordar d'on veníem i cap a on calia anar...
Ens ha deixat en Jacint. Ens queda el testimoni de la seva trajectòria, de la seva humanitat, del seu optimisme. Gràcies, Jacint!.
Josep M Balcells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada